Moët a gogó
La festa és a les 19 hores, al restaurant del Peace Hotel de Xangai. La patrocina Moët Chandon. Tinc el pàlpit que ell hi estarà. Encaixa. En efecte, al poc d’arribar me’l trobe.
-Ei Truman, sabia que vindries!
-Com ho sabies?
-Quina classe de festa seria si no estagueres tu?
-Una festa desbravada.
Xarrem. És un pudent. Però almenys és un escriptor sense xarxes socials. Seria més insuportable encara.
-Vull fumar.
-T’acompanye a la terrassa.
-Va
-Mira, Xepo!
-Qui?
-L’amic de qui t’he parlat adés, el que està becat ací per Swatch en un programa d’artistes mundials.
-I quina classe d’artista és?
-Fotògraf.
-Ah, què original…
-Escolta, ens podries fer una foto?
-Jo no sé fer fotos.
-Una i ja està.
Agarra el meu telèfon mòbil a desgana. No amolla el cigarret. A que li cau, tem. I atenent a la seua reconeguda sinceritat fa una foto i prou.
-Ha eixit fosca… i també borrosa.
-T’he dit que no en sabia fer, de fotos.
-Xepo fotografia a gent famosa, dels teus.
-Segur… a qui?
-Actrius i actors de Hollywood. És molt bo.
-Ho contes com si fores tu el fotògraf.
-A tu no et passa, que quan contes coses d’interessants d’amics fas el paper de representant?
-Jo no tinc molts amics.
-Ja, n’havia sentit parlar d’això.
Truman llança la burilla a terra i alça el cap.
-És millor mirar cap al cel que viure en ell.
-Quina frase! L’anote.
-No cal, estan totes a la Vikipèdia.
-També tens raó.
-Una altra copa?
-Sí, ja que són debades.
Tornem dins. Ens acostem a la barra. Un cambrer ens somriu davant una caterva de copes de cava, preparades com un exèrcit de terracota per a la batalla.
-Eixa xica no sap vestir.
-Quina?
-La que està fent-se la foto.
-Ah.
-Eixa altra no va malament.
-És la meua parella; li han fet el vestit ací Xangai, a mida; li queda perfecte.
-Tampoc te’n passes.
Tu has admirat Coco Chanel.
-Sí, tinc bon gust..
-I Balenciaga també t’agrada.
-Sí, vaig dir que era millor que molts poetes.
-Balenciaga va viure al meu poble.
-I?
Quan arriba l’hora d’anar-nos-en, Carmen em pregunta que qui era amb qui he estat xarrat tant.
-Truman Capote!
-Sí home! Estem en 2011. Capote es va morir fa molts anys.
-I? Tu no saps tot el que pot passar quan hi ha Moët & Chandon a gogó.
