La festa és a les 19 hores, al restaurant del Peace Hotel de Xangai. La patrocina Moët Chandon. Tinc el pàlpit que ell hi estarà. Encaixa. En efecte, al poc d’arribar me’l trobe.

-Ei Truman, sabia que vindries!

-Com ho sabies?

-Quina classe de festa seria si no estagueres tu?

-Una festa desbravada.

Xarrem. És un pudent. Però almenys és un escriptor sense xarxes socials. Seria més insuportable encara.

-Vull fumar.

-T’acompanye a la terrassa.

-Va

-Mira, Xepo!

-Qui?

-L’amic de qui t’he parlat adés, el que està becat ací per Swatch en un programa d’artistes mundials.

-I quina classe d’artista és?

-Fotògraf.

-Ah, què original…

-Escolta, ens podries fer una foto?

-Jo no sé fer fotos.

-Una i ja està.

Agarra el meu telèfon mòbil a desgana. No amolla el cigarret. A que li cau, tem. I atenent a la seua reconeguda sinceritat fa una foto i prou.

-Ha eixit fosca… i també borrosa.

-T’he dit que no en sabia fer, de fotos.

-Xepo fotografia a gent famosa, dels teus.

-Segur… a qui?

-Actrius i actors de Hollywood. És molt bo.

-Ho contes com si fores tu el fotògraf.

-A tu no et passa, que quan contes coses d’interessants d’amics fas el paper de representant?

-Jo no tinc molts amics.

-Ja, n’havia sentit parlar d’això.

Truman llança la burilla a terra i alça el cap.

-És millor mirar cap al cel que viure en ell.

-Quina frase! L’anote.

-No cal, estan totes a la Vikipèdia.

-També tens raó.

-Una altra copa?

-Sí, ja que són debades.

Tornem dins. Ens acostem a la barra. Un cambrer ens somriu davant una caterva de copes de cava, preparades com un exèrcit de terracota per a la batalla.

-Eixa xica no sap vestir.

-Quina?

-La que està fent-se la foto.

-Ah.

-Eixa altra no va malament.

-És la meua parella; li han fet el vestit ací Xangai, a mida; li queda perfecte.

-Tampoc te’n passes.

Tu has admirat Coco Chanel.

-Sí, tinc bon gust..

-I Balenciaga també t’agrada.

-Sí, vaig dir que era millor que molts poetes.

-Balenciaga va viure al meu poble.

-I?

Quan arriba l’hora d’anar-nos-en, Carmen em pregunta que qui era amb qui he estat xarrat tant.

-Truman Capote!

-Sí home! Estem en 2011. Capote es va morir fa molts anys.

-I? Tu no saps tot el que pot passar quan hi ha Moët & Chandon a gogó.

Professionalment, consultor en comunicació i màrqueting online en www.salabre.com Per gust, escriure i llegir.

Professionalment, consultor en comunicació i màrqueting online en www.salabre.com Per gust, escriure i llegir.