Foto de Syed Rajeeb en Pexels.

Ens fem majors repassant les pàgines del que hem viscut i del que hauríem pogut viure. Els dos grans llibres de la vida -de la meua… i de la teua- són la realitat i la literatura. Aristòtil ho va resumir d’un altra forma: la Història narra el que va passar mentres que la Poesia conta el que hauria d’haver passat.

M’agrada rellegir la Poesia de la meua vida; m’engresca tornar a capítols que es van quedar en la secció de literatura. No hi ha ficció més apassionant que la que vam estar a punt de protagonitzar nosaltres mateixa, per a bé i per a mal. Fuck you, mindfulness!

En eixe llibre hi ha un capítol titolat “Les formigues”. Això era i no era un adolescent que cursava COU a l’IES Antoni Llidó de Xàbia. En els quatres anys d’institut només li va agradar una xica. Estava per ella; ara bé, l’aproximació no va ser gens fàcil. Com s’estilava aleshores, van haver de mediar vàries persones de les dos quadrilles -la del xic i la de la xica- per a propiciar l’encontre. Un gran pas. El triomf estava prop.

Era de nit, al parc del Freginal, lloc pròxim al “Ven y verás”, el punt neuràlgic de la festa. Van triar un cantó del parc, a la part menys sorollosa, la més íntima; baix d’un fanal, això sí.

Ella vestia caçadora vaquera -la portava seguit- i també texans. Ell, amb camisa blanca de panna i pantaló fosc de cotó, va començar a parlar ben nerviós sobre el que volia estudiar a la universitat. Pretenia trencar el gel. Però eixe, la vergonya emmascarada de gel, no seria el problema.

Al poc de seure, va notar que unes formigues havien decidit accedir al seu cos per una de les mànigues. Com va poder, se les va llevar de damunt. Eixes o unes altres van entrar tot seguit per un camal. I sense temps per a reaccionar per l’altra mànega.

Tot es va precipitar. Ell es va ennerviar tant que la conversa no degué passar dels cinc minuts. Es van acomiadar sense excuses ni promeses. En tornar al grup d’amics, que l’esperaven encuriosits, es va fer el longui. Qualsevol explicava la humiliació a què l’havien sotmés aquells insectes. Ni Kafka ho haguera comprés.

Professionalment, consultor en comunicació i màrqueting online en www.salabre.com Per gust, escriure i llegir.