Guardar un dia
Quan em trobe amb un conegut que serà pare o mare sempre li comente que no faça cas d’allò que li canviarà la vida. Mentida. Tindre fills és començar una vida nova. Eixa vida nova l’has de desempaquetar, llevar-li el plàstic que la protegeix, estrenar-la. Tot de pressa, com un xiquet amb els regals la nit de Reis, perquè ja no hi ha espera. Curisosament, ara el que més necessitaràs serà paciència.
Com passa amb un ordinador que s’ha desbaratat, podràs salvar alguns arxius de la vida anterior. Triar-ne quins? Ah, il·lús, ni pensar-ho. Eixa selecció no la fas tu. De fet, tu pràcticament deixes d’existir. La selecció és cosa de la família. La vida nova és un bot vertiginós, sense xarxa, del jo al nosaltres.
Hi haurà moments en què enyoraràs la vida anterior. Elevaràs a la categoria de desigs alguns records. Moments en què te’n recordaràs d’este vers de César Vallejo: “guardar un día para cuando no haya”.
T’ho imagines? Tornar a viure 24 hores d’aquella vida. Quines serien? Totes les vegades que ho he pensat, he acabat en el mateix dia. Finals de maig de 2013. Segona part del viatge a Costa Rica. Estem a la costa de l’oceà Pacífic. Vam arribar anit a Uvita. Ens hem allotjat a La Cacatua Lodge. Són unes xicotetes casetes individuals escampades per una lloma. Només s’hi pot accedir amb un 4x4. Quan em desperte, un soroll m’atrau. Són uns tucans que passen revista als nous hostes. Em faig un café. Carmen dorm. La sort de matinar és poder vore dormir a les persones que vols — quina bellesa; per això ens morim amb els ulls tancats-. Havent desdejunat anem a la platja. És salvatge. Cocos ací i allà, troncs moribunds, fardatxos que s’acarreren, perezosos que s’espenjollen de les branques, mones que posen la banda sonora, pocs turistes, manglars besant oceans… Tornem a La Cacatua. Prenem el bany a la piscina però eixim a presses i correres perquè comença a ploure. Agafe un llibre, m’assec al porxe i mire com plou. Torna a eixir el sol. La natura m’enlluerna. Bevem suc de pinya.
L’any següent naixerà Vicent. Obriré el paquet en què ve la vida nova. Està plena de sorpreses. Però abans de tancar-lo i alçar-lo a l’armari, guardaré eixe dia.
