Es Vedrà d’una cova marina d’Evissa estant. Foto. Diario de Ibiza.

La temporada que vaig viure a Dénia vaig conéixer -crec que el degué vore dos o tres vegades- a un eivissenc. Un home grandot, d’esquena ampla i bona planta, qui amb la seua dona venia a la ciutat de quan en quan i visitava Tono Fornes. No recorde ara ben bé el lligam que els unia; potser la navegació en veler. Sí, seria això. És, però, una reminiscència del passat, eixa relació. Ara les illes i la Marina només tenen un vincle: el negoci turístic.

Aquell home era empresari hostaler a l’illa. Supose que per herència, perquè m’atreveria a dir…


El meu amic Alfred Pavía es fa nerviós cada volta que qualsevol persona -inclòs jo- pronunciem Jota Jayber referint-nos a la marca J’Hayber. Ell diu que només s’ha de dir una jota. Jo trobe que té raó. Però també sé que és Coca-cola i quasi sempre m’ix Coa-Cola.

J’Hayber era una marca bona quan jo era menut. Era una marca de classe mitjana amb aspiracions a alta. Era la marca que calçaven els de l’Arenal -així ens referíem als xics i les xiques generalment castellano o angloparlants que vivien a la perifèria (ui, això sona a gran ciutat; al disseminat…


Fa poc vaig llegir una etimologia sorprenent: la de xandall: Esta paraula ve del francés, en concret de marchand d’ail, que literalment vol dir venedor d’all. En realitat era un terme que s’aplicava a tota classe de venedors de fruita i verdura. I fa referència a la prenda de roba típica que portaven: una jersei de canalé.

Per sort, els xandalls no solen fer pudor a all, més bé a suor. Encara que a partir d’una determinada edat -l’adolescència- passen a ser una prenda d’esportiva a post esportiva. No la suem sinó que ens la posem en acabant l’activitat.

Al…


Alberti, Aitana i León. Foto: Fundación Rafael Alberti

A Espanya hi ha 28.958 persones amb el nom d’Aitana. L’última a qui li han posat este nom no la coneixem. Ha de ser molt menuda; el més segur, de fet, és que haurà acabat de nàixer. Perquè la mitjana d’edat de les Aitanes és de 10 anys. Sí que sabem, tanmateix, la primera persona -almenys coneguda- que el va rebre.

En març de 1939 el poeta Rafael Alberti i la seua dona, la poetessa María Teresa León, sentien l’alé dels feixistes en el bascoll. El territori lliure què recórrer s’acabava; només quedava la mar; la mar d’Alacant. Ara els…


Foto: Xepo W.S.

El bar del Trinquet de Pelayo és ‘l’afterhour’ més elegant de València. Un bon diumenge, de Falles, això sí, quan a penes són les 10 del matí allò és un bullir de gent esmorzant, raonant i fent-se copes. Homes elegants són la majoria. Americanes, caçadores d’ante, armilles i corbates clàssiques. Bigots retallats extremadament, monyos lacats, ulleres fosques i montures daurades.

El bar és l’avantsala (única, en tots els sentits) de l’entrada a un recinte històric de l’esport més valencià. El Trinquet de Pelayo fa enguany 144 anys. …


“Clotilde y Elena en las rocas”, cuadro de Sorolla pintado en Xàbia.

-¿Qué más se sabe sobre la relación de Sorolla con la criada?

-No mucho. La joven había entrado a servir en la casa el año pasado. Y con el tiempo se había convertido en “la favorita” del pintor.

-¿Qué quiere decir con “la favorita”? ¿Y porqué lo ha dicho con ese retintín?

-Usted ya me entiende.

-No, no le entiendo.

-Que se dice, que se cuenta, que hay rumores… Ya sabe cómo son estas cosas.

-Sí, pero esto es una cosa seria: tenemos dos muertos.

-Sí, disculpe.

-¿Del asesino qué sabemos?

-Se llamaba Bartolomé, era guardia civil. Había nacido Murcia…

Cèsar Palazuelos

Professionalment, consultor en comunicació i màrqueting online en www.salabre.com Per gust, escriure i llegir.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store